ELS CONFLICTES AGRARIS COM A CATALITZADORS DEL CANVI SOCIAL

Primera circular (juny de 2025)

Descarregar Pdf

L’onzè congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local, que tindrà lloc a Alguaire els dies 19 i 20 de matç de 2026, vol centrar-se en l’anàlisi dels conflictes agraris com a motors de transformació social. Amb aquesta proposta, el congrés pretén obrir un espai de debat per posar en comú recerques que estudiïn com les tensions al camp —per la terra, l’aigua, la producció, la fiscalitat, els drets d’ús o els límits dels drets de propietat— han estat, més enllà d’episodis puntuals, agents d’articulació de canvis socials, polítics, institucionals i culturals.

Fidels a la voluntat de transversalitat analítica que ha caracteritzat els congressos anteriors, volem reunir estudis des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània. Ens interessa tant el conflicte com a fenomen puntual com la seva capacitat de generar processos de canvi estructural o transformació de les comunitats. El congrés s’articularà en tres sessions temàtiques que permetin abordar el conflicte agrari des de perspectives diverses i en contextos cronològics diferents:

1. Conflictes agraris en societats de base orgànica. Es proposa analitzar situacions de conflicte derivades de tensions per l’accés a la terra, la gestió de comunals, la fiscalitat senyorial i reial, el control sobre l’aigua o conflictes familiars i de parentiu relacionats amb la reproducció del sistema agrari (dots, herències, legítimes...). També hi tenen cabuda les respostes institucionals, els interessos de les ciutats sobre el món agrari, les formes de resistència quotidiana o col·lectiva, i les conseqüències a mitjà o llarg termini d’aquests enfrontaments.

2. Confrontacions i canvis socials en agricultures capitalistes. Es volen explorar els conflictes vinculats a la propietat privada i la concentració de terres, les reformes agràries, les lluites camperoles, els moviments cooperativistes o sindicalistes, i la transformació dels sistemes de producció i comercialització. També es poden considerar els efectes de les polítiques agràries estatals o internacionals i les reaccions que han generat.

3. Conflictes agraris actuals i memòria històrica. En aquesta sessió es valoraran tant casos contemporanis com projectes de recuperació de la memòria del conflicte agrari: la defensa del territori, els litigis ambientals, els usos comunals en risc, el pas de la conflictivitat agrària a la conflictivitat rural o les lluites pel reconeixement dels drets pagesos. També es volen recollir experiències en la gestió del conflicte i la seva reinterpretació en clau patrimonial, educativa o comunitària.

Els congressos sobre sistemes agraris, organització social i poder local compten ja amb una llarga trajectòria. Han acollit investigadors reconeguts de camps com la història, la geografia i l’antropologia. Les deu edicions anteriors han abordat temes com els béns comunals, les solidaritats pageses, el control social i la vida quotidiana, les fires i els mercats, les condicions de vida, el poblament, la família pagesa, la indústria rural, els recs històrics o, en la darrera edició, els cultius, l’especialització i els mercats.

A la pàgina web del congrés, congressistemesagraris.udl.cat, s’anirà actualitzant la informació relativa a aquesta edició, així com a les edicions anteriors.

Les propostes de comunicació (títol, autor/a, resum de com a màxim 300 paraules, vinculació institucional i dades de contacte) s’han d’enviar al Comitè Científic abans de l’1 d’octubre de 2025, a l’adreça shd@historia.udl.cat, utilitzant la plantilla habilitada a tal efecte.

L’organització confirmarà la recepció i comunicarà l’acceptació durant el mes de novembre. Les comunicacions acceptades hauran de presentar un resum ampliat, el qual, hauria d’estar a disposició de la resta de congressistes abans de l’20 de febrer de 2026 per tal de facilitar el debat.